L'època d'entreguerres
Exercicis sobre el feixisme
Exercici sobre el racisme
Comentari de la pel.lícula El gran dictador
1) Estudieu el feixisme italià i el nazisme a Alemanya.
2) Observeu les fotografies, llegiu els textos següens i elaboreu un llistat dels valors que exalta la ideologia feixista i els que exalta la ideologia democràtica
(podeu consultar la web: http://historiacontemporaneatomperez.blogspot.com/search/label/LA%20%C3%89POCA
%20DE%20ENTREGUERRAS%3A%20LOS%20FASCISMOS )
Text 1
"El fascismo italiano no ha sido tan solo una revuelta política contra los gobiernos débiles e incapaces que habían dejado perder la autoridad del Estado y amenazaban detener a Italia en el camino de su mayor desarrollo, sino que ha sido una revolución espiritual contra todas las viejas ideologías que corrompían los sagrados principios de la religión, de la Patria y de la Familia. Como revuelta espiritual, el Fascismo ha sido expresión directa del pueblo".(Mussolini, 5/1/1923)
Text 2:
" El estado democrático y liberal, débil y agnóstico, ya no existe. En su lugar ha surgido el Estado Fascista".(Mussolini 19/5/1926, La Organización Corporativa)
Text 3:
- Exigim la unió de tots els alemanys per constituir una gran Alemanya, fonamentada en el dret a la independencia de que gaudeixen les nacions.
- Exigim (...) I'abolició dels Tractats de Versalles i de Saint-Germain.
- Exigim territoris i colonies per a l'alimentació del nostre poble i per a l'establiment del nostre excés de població.
- (...) ningú, llevat d'aquells per les venes dels quais circula sang alemanya, sigui quin en sigui el credo religiós, no podrà ser membre de la nació. Per tant, cap jueu no serà membre de la nació.
- S'abolirà tot ingrés no aconseguit per mitjà del treball, així com la servitud imposada per l'interes. (...)
- Exigim la nacionalització de tots els negocis que s'han organitzat fins avui en grans companyies. (...)
Extracte dels 25 punts del programa del partit nazi, 1920.
3) Comenteu la frase que es podia llegir en moltes de les parets dels carrers d'Itàlia als anys 20:
Mussolini siempre tiene razón
3) Copieu i completeu la taula sobre les característiques dels feixismes afegint d'altres:
| Característiques del feixisme | |
| Econòmiques | • defensa de la propietat privada |
| Socials | • creença en la desigualtat social |
| Polítiques | • antidemòcrates |
| culturals | • utilització de la força/violència • masclistes |
4)Comenteu el text següent seguint el pautat proposat.
En Nüremberg ha tenido lugar el Congreso del partido Nacional-Socialista. En un marco imponente, bajo la esvástica hitleriana, el Congreso ha aprobado las llamadas "Leyes de Nüremberg" para "la salvaguarda de la sangre y del honor de los alemanes". Las leyes decretadas sobre los ciudadanos alemanes de raza judía establecen que quedan privados de todos sus derechos civiles al declararse la incompatibilidad entre ser alemán y ser judío. Se anuncia un exilio sin precedentes.
(de nuestro corresponsal en Alemania)
LA VANGUARDIA, 15 septiembre 1935
Les despeses de l’Estat Nazi (en milions de marcs)
Any |
Despeses socials |
autopistes |
armament |
1933 |
200 |
1238 |
730 |
1938 |
700 |
3376 |
15500 |
-
Llegiu els textos següents:
Text 1 En el període 1961-1973 van sortir d'Espanya més de 2,3 milions d'emigrants; la majoria d'ells es van adreçar especialment a Suïssa, Alemanya i França. Però si va ser forta l'emigració exterior, no cal oblidar la importància de l'emigració interior. Aquest fenòmen, que va mobilitzar més de 4 milions de persones en la dècada dels seixanta, va partir de zones rurals que tenien un fort creixement vegetatiu i una baixa renda per càpita, amb mà d'obra excedent, com Andalusia, Galícia, Extrremadura i les dues Castelles. La majoria d'emigrants es va dirigir a les zones geogràfiques de ràpida industrialització (Catalunya, Madrid, Euskadi).
M. García i altres. Sepharad
Text 2 Daniel, 10 anys, nascut a Frankfurt (Alemanya), segueix l'escolaritat normal de tots els nens alemanys. Els seus pares són espanyols i han decidit quedar-se a viure a Alemany, malgrat els problemes cada cop més freqüents per als emigrants. Una tarda, en tornar Daniel de l'escola plorant, li diu al seu pare que ell vol ser alemany. El pare intenta consolar-lo de totes les maneres possibles i al capdavall ho aconsegueix fent-li creure que és un veritable alemany. Però al cap d'uns quants dies l'escena es repeteix; al nen li han dit que torni al seu país i reclama al seu pare un nom alemany, ja no vol dir-se Daniel.
M. García i altres. Sepharad
Text 3 En la madrugada de ayer, 15 de Junio de 1997, un grupo de jóvenes entraron en una churrería de Cornellá en la que trabajaban dos trabajadores magrebíes. Después de agredirlos e insultarlos, destrozaron el local i pronunciaron amenazas ("te vamos a cortar el cuello, moro de mierda"). Poco después copntinuaron su incursión por las calles de Cornellà, agrediendo a algún joven más, hasta que otro grupo de jóvenes se encararon con ellos y finalmente fueron detenidos por la policía.
Qüestions:
- A quina conclusió arribes després de llegir els textos 1 i 2?
- Creus que una persona que mira amb superioritat a altres que són més pobres que ell, facilment pot arribar a ser racista?.
- Creus que una persona racista, facilment pot arribar a ser feixista?. Raona la resposta.
- Creus que un racista pot ser demòcrata?.
Text 4 La demagogia de los simplismos
Los analistas coinciden en poner en relieve las razones de carácter económico que explican la creciente -y por eso mismo preocupante- aceptación actual del discurso ultraderechista de algunos partidos de corte fascista. Cuando se trata de analizar la aceptación social de este tipo de partidos conviene tener en cuenta que (...) de sobra es sabido lo mucho que conviene fijarse en el líder: en lo que dice y también en cómo se mueve; además de leer sus discursos, hay que oírle y apreciar sus entonaciones; hay que verle la cara, la disposición de sus rasgos, sus gestos... y después hay que analizar atentamente su discurso. Su raíz se asienta en una preocupante tesis de fondo: no hace falta pensar. Porque el gran enemigo de las tiranías y de los totalitarismos de todos los tiempos ha sido el pensamiento. No en vano, Hitler y Goebbels insistieron sistemáticamente en esta idea: "¡Alemán, no pienses, el Fuher piensa por ti!." (...)
Después del holocausto nazi, Hannah Arendt reflexionó a fondo sobre el fenómeno totalitario y escribió su importante obra "Los orígenes del totalitarismo", en la que hace ver que, para su implantación y consolidación, el fascismo requiere una sociedad masificada, y esto, en el más sentido literal: o sea, moldeable, manipulable, amasable. Ahora bien, no hay una sociedad más masificada que aquella en la que cada vez son más extraños el pensamiento libre y la acción responsable de los ciudadanos. Al fascismo le interesa una sociedad de gente superficial, banal, frívola. La banalidad -la superficialidad-, incluso la estupidez, son amigas de los simplismos y de los maniqueismos fanáticos; evitan el esfuerzo, la complejidad y los mil matices y modulaciones del pensamiento. Un pensamiento pobre se corresponde siempre con un lenguaje pobre. El pensar sitúa a las personas ante la complejidad; pensar conlleva descubrir las muchas tonalidades que existen entre el blanco y el negro, distinguir y hacerse cargo de las ambigüedades, las paradojas, incluso las contradicciones que impregnan la vida humana, y lo muy difícil que se hace, a menudo, marcar diferencias y límites precisos.
Hace unas semanas, una alumna de la facultad me enseñó uno de esos papeles que son fotocopias de fotocopias, en el que ya no figuraba ni el autor ni la fuente. Era un texto breve, escrito de forma muy singular. El autor se dirigia a los grups neonazis, al genérico "cabeza rapada". Empezaba diciendo: "Yo escribirte con palabras fáciles, para que tú poder comprender. Yo leer en periódico que tu ser bestia, pero yo no creer, yo creer que tu ser ignorante e ignorante ser gran problema para todos, también para mí. Porque ignorante ser persona débil y persona débil tener miedo y el que tener miedo ser persona que hacerse mala y agresiva y hacer bonk con bastón sobre persona de hombre pobre". Y más adelante, en un tono más terapéutico, se lee: "Si tú empezar a hacer preguntas, tú empezar a vencer. Preguntas ser como llave de coche, basta una para encender el motor y llegar lejos."
La ignorancia suele ir de la mano con la debilidad y la inseguridad. A menudo, la agresividad y la violencia nacen de la debilidad y de la impotencia. Contra lo que a veces se cree, la violencia no procede tanto de un temperamento duro, fuerte y seguro, como de la debilidad, la inseguridad y la frustración.
Josep M. Esquirol, profesor de Ética y Filosofía Política de la U.B. LA VANGUARDIA, 22 de abril de1999
- Resumiu el text anterior.
- Redacteu un text amb la informació que proporciona el següent mapa conceptual:
 |
Comentari de la pel.lícula El gran dictador
1. Introducció
-
Fes la fitxa tècnica de la pel.lícula (títol /nacionalitat/ director/principals intèrprets/any de producció)
-
a) indica el gènere cinematogràfic a què pertany (històric, western, ciència-ficció, comèdia, etc.).
b) Diries que és una pel.lícula política? Raona la resposta
c) Presenta algun conflicte? (entre quins?, com es resolt? per què es resolt d’aquests manera?) -
indica el tema històric amb el que relaciones la pel.lícula
-
indica el context històric (on, quan, en quina època històrica està situada la pel.lícula)
2. Descripció
Resumeix l’argument
3. Anàlisi
- Defineix: jueu, dictadura, democràcia, llibertat, dret, llei, sufragi universal, partit polític,feixisme, racisme.
- a) A quina guerra fan referència les primeres escenes?
b) On passa l’acció de la pel.lícula, és a dir, quin país representa “Tomania”?
c) Quin personatge històric representa Hynkel?
d) Busca informació sobre aquest personatge i fes un breu resum.
e) Quan va governar?
f) Com el presenta el director?
g) Copia un mapa d’Europa entre 1918-1939 i situa “Tomania” i “Osterlich”.
- a)Què és un gueto?.
b) Quins eren els jueus? (comenta tot el que sàpigues sobre ells: a què es dediquen, a quina classe pertanyen, a quina raça,
des de quan vivien en el país....)
c)Explica quina política es segueix contra els jueus (comenta les lleis que es promulguen)
d) Explica les causes d’aquesta política antisemita
e)Què fan els jueus? Per què creus que actuen així?
- Comenta alguna escena o seqüència significatives, concretament:
1. El discurs de Hynkel (a qui es dirigeix, que exalta, què critica. Al final, diu que només vol la pau, creus que és veritat?
Raona la resposta)
2. Comenta el discurs final de la pel.lícula (qui el fa, a qui es dirigeix, que exalta, què critica) del qual destaquem el
fragment següent
“Ho sento, pero jo no vull ser emperador. Aquesta no és la meva professió. No vull dominar ni conquerir ningú. Mentre hi hagi homes en el món, la llibertat no morirà.
Lluita per la llibertat! Vosaltres, el poble, teniu el poder. El poder de crearmaquines. El poder de crear felicitat! Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer que aquesta vida sigui lllure i bonica, de fer d'aquesta vida una meravellosa aventura. Llavors, en nom de la democracia, fem servir aquest poder, unim-nos tots. Lluitem per un món nou, un món decent, que doni als homes l'oportunitat de treballar, que doni a la joventut un futur i als vells una seguretat. Amb la promesa d'aquestes coses han pujat al poder els polítics que us governen. Pero van mentir! No van complir aquestes promeses, mai no ho faran! Els dictadors s’alliberen a sí mateixos, pero esclavitzen el poble! Ara, lluitem per la llibertat del món!...
Hanna, em sents? On siguis, tingues el cap alt, tinguis sempre alt el cap. Entrem en un món nou, on hi haurà felicitat, on els homes estaran per damunt de l'avidesa i de l'odi.”
Al final del discurs, diu: “Entrem en un món nou, on hi haurà felicitat, on els homes estaran per damunt de l'avidesa i de
l'odi”, creus que és veritat? Raona la resposta.
5. Quina ideologia o moviment pol ític representa Hynkel?. Explica les seves característiques.
6. a) Quins altres països o personatges podrias identificar i que apareixen en la pel.lícula( Napoloni, Osterlich, etc..)?
b)Busca informació sobre el que pasarà desprès de la conquesta d’Àustria i escriu un breu resum.
4. Conclusió:
- Explica breument quina era la situació històrica quan el director va filmar aquesta pel.licula (1938-39).
- Quina ha estat la intenció de Chaplin en fer la pel.lícula?.
- Creus que avui en dia algú s’atreveria a fer una pel.lícula semblant en relació a la qüestió EEUU-Irak?.
- Què t’ha semblat la pel.lícula? (dóna la teva opinió personal sobre ella).